Joan Martí i Castell és conegut sobretot pels treballs en l'àmbit de la filologia i la linguística. No s'ha volgut cloure mai en un aïllament d'allò que s'esdevé en el món pròxim i llunyà; sempre s'ha interessat i preocupat de l'evolució, la revolució i la involució de l'univers i les persones. L'obra que presenta és un gruix de reflexions que manifesten dubtes, inquietud i esperança. L'autor hi fa un exercici de síntesi extrema, per tal de reduir a molt pocs mots els pensaments sobre questions transcendentals: sobre la vida i la mort, la política, el llenguatge, la religió, les emocions... Hi afegeix un apartat poètic en què, amb el recurs exclusiu als monosíl·labs, ret homenatge a Joan Oliver, Pere Quart. Es tracta, en suma, d'un recull d'advertiments crítics que ajuden a comprendre el capteniment humà en un entorn convuls gens fàcil d'explicar racionalment.