A partir de la identificació de Wittgenstein entre jocs de llenguatge' i formes de vida' Israel Clarà basteix un poemari que es torna el mural dels diferents àmbits on el llenguatge de la raó poètica predica del món i de la condició humana. La realitat que sovint substitueix l'escriptor amb la dosi justa d'imaginació i de memòria deformant potser per suportar el pes de l'existència, és present en cada icona de l'esperit. En aquest llibre apassionat hi ha poemes que parlen del petit príncep que som i de la rosa, de la barbàrie i la fragilitat i de la transcendència de l'ànima en diàleg amb l'univers. Hi són presents els autors i les referències que han influenciat l'autor. Una obra amb un pròleg i un epíleg esplèndids de Cristina Àlvarez Roig i Coloma Lleal per fer més nítid el somni.